jueves, 8 de diciembre de 2016

VISITEM L'ESPAI

 



















I ara a l’acabar, és el torn de les paraules, de les lletres a tota velocitat:

« A l’obrir la porta, que ens anàrem corrents com si ens estiguera seguint alguna cosa... Hem parat i calia parlar dels colors que ha utilitzat Mònica, l’artista, quins materials i quan temps va tardar en fer-la... Ben prompte hem sabut què pretenia l’artista». « En una sala hem jugat amb cinta adhesiva amb els nostres companys i l’espai»

«Hem anat a vore art contemporani. Hem fet tres voltes al rectangle de l’espai ple de cinta adhesiva i donava la sensació que se’n eixia de la paret»... «Hem de reconèixer que pareixia real»

« Mónica Grzymala ha hecho una cosa espectacular con las cintas . Ha sido muy divertido ver cómo se rompían y se montaban las cintas en el suelo. También las paredes combinaban los colores plateado y negro.
Además, mis compañeros y yo hemos hecho unas cadenas humanas en el suelo u me he divertido mucho, y en una esquina había un montón de cintas que estaban pegadas a la pared. El monitor nos ha hecho una broma, diciéndonos que nos perseguía alguien.
Ha sido un día fantástico el que he compartido con mis amigos en l’Espai d’Art»

« És una obra molt gran!... El fons era blanc, amb cinta platejada i negra...Haviem de correr i les línies no eren totes rectes ni totes llargues, ni totes planes... Utilitzaba també 3D...»


«CORREU A TOTA VELOCITAT! I tots ens vam posar a còrrer. Quan ja vam donar tres voltes a tot el recorregut, ens vam assabentar què pretenia l’artista d’aquella obra d’art... En una sala, en una pantalla, en un vídeo unes cordes enganxades al terra i al sostre, es menejaven i després es trencaven i com si fora marxa enrere ara un altra vegada al seu lloc... Sabeu que les línies llargues i fines són ràpides i les grosses i curtes són lentes?»

« Móniva ha fet esta exposició amb cintes negres i platejades, i no ha utilitzat el paper sinó que ha utilitzat la paret. Ella volia transmitir com si fora una cursa, aleshores, quan giravem hi havien menys cintes, podriem dir també assoles platejades i les cintes més grosses. De vegades, les línies estaven trossejades, perquè així donava la impresió de que pintava amv amb pinzell i s’acabava la pintura... vore la exposició fent voltes al rectangle i això en un museu no és molt normal!»

« Ella no pinta en paper, la paret és el seu paper. Ho va fer el mes d’agost... Ha fet unes línies que anaven molt ràpides... com si es trencaren i en un moment com si les línies cobraren vida sotien de la paret. M’ha vaig passar molt bé!»

« Xulo, una poca de por, al·lucinant, fascinant, divertit, còrrer, cansanci, descans, Mònica, cinta, negra, platejada, blanc, ràpid, lent, mur, terra, paret, cercle, rectangular, sala, pegar, despegar, vídeo, càmara lenta, fer volum, cadena, ballar, sentir, girar, música, favorita, desfer, observar, pintora, representar, frenar, concentració, pensar, contemporani, quadre, col·locar on vullgues, xocar, fer una cadena humana, menejar una pert del cos amb moviments suaus sense despegar-se del terra.»

« Cada vegada acceleraves més i les cintes també acceleraven i cada vegada que acceleraves més també tocaven al terra. I quan tocaven el terra més se’n eixien de la paret!»

« Mònica Grazymala és una gran dibuixanta. Ha fet línies platejades, negres i blanques, dimensionals i tridimensionals i tot això, amb cintes»

« El primer que vam fer va ser fugir per un passadís... Hem vist un vídeo misterios i l’hem desencriptat... I tot això en una excel·lent excursió un divendres.»

« El quadre pareixia que corria i de vegades se’n eixia, per això l’obra es diu ORBITAL MOTION. Clar, que quan giraven frenaven i quan giraven algunes es partien.»

« Mònica és l’artista que va pegar les línies de cinta adhesiva negra i platejada, que indiquen la rapidesa i la lentitud en una sala rectangular amb un quadrat enmig... Hem corregut tal i com indiquen les línie. Als racons frenen i en un d’ells en 3D on nens hem gitat, ens hem encadenat amb cames i peus i ens hem merejat sense despegar-mos del terra.»


Que grans els crítics...

1 comentario: